PNRR per l Trentin: l sit web

Traduzione in cimbro

Duta la informazions e l svilup di projec te la sezion resservèda del sit informatich de la Provinzia

Un sit web per l Pian nazionèl de rescomenz e de resilienza tel Trentin. L é online la sezion resservèda del sit istituzionèl de la Provinzia Autonoma de Trent che sporc informazions de utol e agiornamenc che revèrda l PNRR, a la leta di sentadins, de la firmes e di tropes interlocutores.
A na vida scempia e chièra, l utent pel troèr la informazions, semper agiornèdes, per cognoscer i ejic che l Pian l à sul raion trentin, che raprejentea la proponeta del goern talian tel program europeèn Nex Generation EU (NGEU) per ge fèr front a la pandemia. L focus met dat i dac e i numers che se cognosc anchecondì e l vegn agiornà a do a do, en cont a la metuda en doura de sistemes de didament neves opuramenter en cont del svilup de sistemes jà metui en esser.
“L Trentin – disc l president de la Provinzia Maurizio Fugatti – vel esser protagonist tel meter a jir i projec del PNRR e tel portèr inant fazion e inovazion te la aministrazion publica, per dèr responetes sobito e concretes ai sentadins. L focus resservà tel sit istituzionèl de la Provinzia dèsc l met de cognoscer miec chesta gran oportunità. N strument per zertèr la percacenza del PNRR e di projec coleé, scomenzadives concretes per didèr la comunità, per l svilup de anchecondì e del davegnir del Trentin”.
L Pian raprejentea na ocajion strategica per l teritorie ence per Achille Spinelli, assessor provinzièl al svilup economich, enrescida e lurier. La Provinzia l’à apontin dezidù, dessema con dut l sistem publich trentin, de se lascèr su la oportunitèdes che vegn sport dal PNRR. Ence tras la doura de strumenc desche la Cabina de regia e la task force PNRR, en colaborazion co la scomezadives di Comuns. “Aon durà sacotanta ressorses per ge dèr na responeta a la crisa vegnuda fora a cajon de la pandemia – disc Spinelli. Ades ge vel jir sorafora i ristori, projetèr l davegnir e no l padir: la ressorses del Pian Nazionèl de rescomenz e de resilienza tel Trentin les é l penzin che serf per pontèr via da nef”. La sezion resservèda del sit, disc amò l assessor, “la dèsc l met de tegnir agiorné sobito i sentadins, la firmes e duc chi che à enteres, en cont de la ressorses che l é a la leta e en cont del svilup del program. La cognoscenza l é n pont de forza, te chest gran lurier che tol ite i setores e i ambic, per ruèr avisa al obietif de la crescimonia”.

PNRR per l Trentin: na suma de 1,26 milarc.

Desche coordenament, la Provinzia l’à pissà a na Cabina de regia e a n grop de esperc PNRR, en colaborazion con n grop paritetich metù a jir dal Consorzie di Comuns trentins e co la strutura provinzièla competenta en cont de enc locai. Avisa i 19 esperc che met adum la squadra i cogn lurèr per miorèr la prestazions te la aministrazion publica trentina, Provinzia autonoma de Trent e Comuns, te la gestion de prozedures senestres che pel se scontrèr ence coi investimenc pervedui dal PNRR.

A la fin de jené del 2022 la suma a la leta PNRR che ge é stat dat su o che é do a vegnir dat su al Trentin la é de € 1,26 miliarc, tout ite la ressorses per l bypass de la ferata de Trent.

Tel sit, estra che la spiegazion del chèder generèl de la ressorses per l teritorie, l é ite ence la spartijon per ogne una de la 6 Miscions che met adum l Pian.

Chesta la sumes dates su enscin ades:

Miscion 1 – Digitalisazion, inovazion, competitività, cultura e turism: 29,72 milions de euro per 3 intervenc, anter chisc l grop de esperc PNRR per l didament a la aministrazion publica e la neva calificazion di zentres storics;

Miscion 2 – Revoluzion verda e transazion ecologica: 148,8 milions de euro per 14 intervenc. Se trata de scomenzadives per percorsc co la roda, renovament de la corieres e ferates verdes, neva scoles e neva calificazion de la frabica residenzièla publica;

Miscion 3 – Infrastrutures per na mobilità sostenibola: 930 milions de euro per 1 intervent, opuramenter la zirconvalazion de la ferata de Trent tel nef percors a capazità auta del Prener;

Miscion 4 – Istruzion e enrescida: 64,3 milions de euro per 6 intervenc. L focus en cont del potenziament di servijes de istruzion;

Miscion 5 – Azet e union: 28,1 milions de euro per 12 intervenc, tel ciamp del lurier (projet Gol per l post de lurier), l sozièl e la strategia arees internes;

Miscion 6 – Sanità: 65 milions de euro per 11 intervenc, su la strutures sanitères e sui ospedie e tel ciamp de la formazion per inovazion, enrescida e digitalisazion tel sistem sanitèr.

L numer de ativitèdes l é en dut de 47 intervenc.

En curt: che él l PNRR
“Italia domani”, l Pian nazionèl de rescomenz e de resileinza, l vegn metù ite tel program Nex Generation EU (NGEU), l pachet da 750 milion de euro dezidù da l’Union Europeèna per ge fèr front a la pandemia.
L tol ite n pachet de reformes struturèles e investimenc per l trat de temp 2021-2026. La dotazion en dut la é de passa 235 miliarc: ai 191,50 miliarc del PNRR vegn jontà ite 30,6 miliarc del Fon nazionèl complementèr (FNC) e 13 miliarc del Fon ReactEU. Tras l Next Generation EU se vel ge dèr n gran sbunf a l’econimia europea aldò de la transizion ecologica, de la digitalisazion, de la competitività, de la formazion e de l azet sozièl, teritorièl e de genere. Avisa l PNRR, l se spartesc te 6 Miscions, opuramenter arees tematiches prinzipèles olache vegn metù a jir intervenc, troèdes fora aldò di 6 criteries del Next Generation EU. La Miscions les se spartesc fora te Argomenc, arees de intervent che ge fèsc front a endesfides spezifiches, metudes adum da 197 sistemes de didament (anter Investimenc e Reformes).

La sie miscions del PNRR les é spartides te trei azions strategiches dezidudes a livel europeèn: digitalisazion e inovazion, transizion ecologica, azet sozièl. L é ence pervedù trei prioritèdes trasversèles: valiva oportunitèdes per età, per genere e per teritorie.

L obietif strategich per l sistem Paisc, descheche l é te la finalitèdes declarèdes per “Italia domani”, l é chel de lascèr na arpejon preziousa a la generazions del davegnir, col meter a jir na crescimonia economica forta, sostenibola e inclusiva. Meter a jir tel temp stabilì n Paisc che a livel teritorièl sie adum, endotà de na aministrazion publica che sie percacenta, che abie inovazion e digitalisazion, estra che trasporc moderns, sosteniboi e sparpagné fora a la leta di sentadins, n marcià del lurier più dinamich e zenza discriminazions de genere e de età, una sanità publica de livel aut e da vejin a la jent.

L link al sit

https://www.provincia.tn.it/Argomenti/Focus/PNRR-Piano-Nazionale-di-Ripresa-e-Resilienza

Traduzion di Servijes Linguistics e Culturèi del Comun general de Fascia
(Traduzione a cura dei Servizi Linguistici e culturali del Comun general de Fascia)

Panorama della Val di Fassa con la Chiesa di Mazzin
Scroll to top